Havia de veure't, per a seguir vivint…

Per a adormir tan fort sentiment, i lluita constant,

Per a donar un punta píe a aquesta veritat que dol acceptar, però que viu entre nosaltres,

Per a saber quant et vaig estimar, t'estimo i t'estimaré, sense demanar retribució…



Havia de veure't, per a seguir vivint…

Sabent que el dany podia ser pitjor que l'oblit…

Però… havia de veure't per a tractar de ser lliure…

Sense pensar que el silenci era el meu aliat per a no sentir-te…



Tenia que veure't, per a seguir vivint…

i el que ahir va ser luxúria es va convertir en tendresa…

el que ahir fué desig, avui segueix asi...

i solament jo ho creo per a dir...

quant et vaig estimar, t'estimo i t'estimaré...

però...

Havia de veure't, per a seguir vivint…